32 ANYS ENTENENT EL MÓN DES DEL TEATRE

ALS NOSTRES TEATRES

  • La partida d'escacs

    Teatre Romea

    En un transatlàntic que viatja d’Europa a Amèrica poc després de la Segona Guerra Mundial hi coincideixen el campió mundial d’escacs, Mirko Czentovicz, i el senyor B., un burgès vienès que fuig dels nazis. Tots dos s’enfrontaran en una partida que no sabem com pot acabar.

  • Todas las noches de un día

    Teatre Goya

    Envoltat d'urbanitzacions, en algun lloc prop de nosaltres, sobreviu un vell jardí amb el seu hivernacle. Però ha passat molt temps des que els veïns van veure per última vegada la Silvia, la propietària de la casa. Allí només hi queda el Samuel, el jardiner, maldat per preservar aquest racó oblidat.
    Todas las noches de un día comença quan la policia va anar a la casa per intentar descobrir el parador de la Silvia. S'inicia, llavors, un combat entre la vida i els records, entre l'amor i els seus fantasmes...

  • Love of Lesbian. Miralls i miratges

    Teatre Condal

    MIRALLS I MIRATGES no és una obra de teatre, tampoc es un musical. Podria ser definit com un concert teatralitzat, basat en el repertori més somiador del cançoner de Love of Lesbian. La música com a reflex de la nostra realitat?, o la música com a creadora de miralls on refugiar-se? Una dualitat que moltes vegades es confon en una mateixa melodia o en un mateix vers.
    El nou MIRALLS I MIRATGES serà actualitzat escènicament i incorporarà alguns dels temes del darrer treball del grup, EL POETA HALLEY, però conservarà tota la màgia de l'espectacle inicial.
    Guillem Albà firma aquesta posada en escena on les ombres xineses, les titelles i altres disciplines agafaran protagonisme per recrear un atrezzo emocional propici per cada tema i cada situació.

  • Les noies de Mossbank Road

    La Villarroel

    Les noies de Mossbank Road és una història que ens parla d’amistat, de l’amistat que sorgeix en un espai de llibertat com és un pis d’estudiants, lluny del pes de la família.
    I és en aquesta casa d’estudiants, entre els 18 i els 19 anys, que les tres protagonistes faran “l’estirada” juntes, i juntes tastaran la llibertat de poder descobrir qui són més enllà del que els pares o l’entorn han projectat damunt de cadascuna d’elles.
    Seran només un parell d’anys, però el que compartiran serà tan pur, tan de veritat, que aquests anys les marcaran per tota la vida.
    La Di, la Viv i la Rose comparteixen casa d’estudiants durant dos anys de la seva vida. Totes tres són molt diferents entre elles, però acabaran fent d’aquesta casa una nova llar i les unes de les altres una nova família.
    Aquesta casa serà un refugi que construiran a base de desitjos, de pors i de projeccions de futur. Sembla que res dolent els pot passar quan són al refugi (Mossbank) les tres juntes.
    ROSE: “Diuen que es pot sobreviure al desert només amb dàtils. Vosaltres sou els meus dàtils.”
    Però el costat més fosc de la vida irromprà dins el refugi interromprà aquest flux de vida que és Mossbank. Aquest fet les afectarà profundament, fins al punt que a partir de llavors les decisions de les protagonistes estaran d’alguna forma marcades per aquest succés i, malgrat la seva joventut, determinaran les seves vides.
    Inevitablement, el pis d’estudiants té un temps determinat de vida i arriba un punt en què Mossbank deixarà de ser un lloc físic per convertir-se en un espai interior que les acompanyarà sempre.
    L’obra ens parla amb humor de l’amistat, l’amor, la solitud i la inevitabilitat de la vida. Serem espectadors d’aquest moment tan especial com és el naixement de Mossbank, i anirem seguint les protagonistes al llarg de les seves vides.
    El pas del temps serà implacable, però a elles sempre els quedarà Mossbank.